¿Sabies que en valencià s’escriu dumenge i no diumenge?

Extret del DHIVAM © copyright Ricart García Moya, tots els drets reservats.

Dumenge – del lletí dies dominicus, diem dominicum, eixirem moltes corrupcions (p.eix. «dicmenye» en Llibre de Justicia de Valencia, a 1280) que, a lo llarc dels sigles, donaren les conegudes grafies modernes entre les neolletines: cast. domingo, cat. diumenge, ir. domenica, rumá duminica, fr. dimanche y les valencianes dumenge, dumenche; «dumenge es la forma general valenciana» (Corominas: DECLLC).

«traguerenlos un dumenge» (BNM, Ms. 7447, Crón. Guillem Ramón, c 1519, f. 4)

«peix ques peixca dumenjes (sic) y festes» (Llibre de la peixca de Alacant, 1578, f. 33)

«festa que fonch lo dumenge» (BRAH, Ms. Porcar;J.: Dietari, 1599, f. 39)

«dumenges o festes» (Const. Universitat de Valencia, 1611)

«lo primer dumenge» (Archiu Parroquial, Llibre Conf. del Roser de Cinctorres, 1613)

«y lo dumenge en la Seu» (Archiu M. Oriola, Pregón fiestas Conv. Santa Ana, 1628)

«el dumenge que ve» (Archiu Mun. Alacant, Armari 11, Lib. 1. f. 35, any 1688)

«dumenge» (Granel, P.: Vida de Gregorio Ridaura, 1704, p. 27)

«domenge o dumenge» (Ros: Tratat, 1736, p. 117)

«lo dumenje (sic) en eixir» (Stabliments de la Torre d’en Besora, 7 setembre 1738)

«lo dumenge pasat» (2ª part, en la que es referix com el tio Joan Senén, 1797, p. 1)

«dumenge es la forma general valenciana» (Corominas: DECLLC)

«dumenges y dies festius» (Bodria y Roig, J.: Festes de carrer, 1906, p. 86)

«hui dumenche y bon dia» (BNM, Ms. 13326, Eixarop de llarga vida, c. 1865)

«día la misa primera els dumenges» (Gadea: Tipos d’espardenya, c. 1890)

 

Diccionari de la centenaria Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

dumenge, -es

(De la forma llatina didomĭnĭcu, composició de die domĭnicu, dia del Senyor.)

s. m. Sèptim dia de la semana. Entre els cristians, és el dia dedicat al repòs i consagrat sobretot al cult diví. / Rel. Dumenge de Passió, quint dumenge de la Quaresma, anterior al dumenge de Rams. / Rel. Dumenge de Rams, dumenge immediatament anterior al de Pasqua de Resurrecció, i últim de la Quaresma que dona principi a la Semana Santa. En ell se commemora l’entrada triumfal de Jesús en la ciutat de Jerusalem. / Rel.Dumenge de la Rosa, primer dumenge del més de maig, en el que es fa la festa de la Mare de Deu del Roser.

ref. Dumenge, cap o fege. El dumenge, tot m’ho menge. Dumenge, la bota penja, la mare guisa i el pare penja. El dumenge de Rams, qui no estrena no té mans.