1-119-mm-1-20-seg-en-f-63-iso-100-jaime-i-2-1
Per Javier Navarro 
La suposta «Unitat de la Llengua» prové de la teoria d’una  suposta reconquista orquestada per Jaume I en una gran cantitat de catalans repobladors. Esta teoria ha segut en diverses ocasions desmontada per varis estudis científics com els realisats per l’exconsellera d’Educació i catedràtica de paleografia, la senyora Ampar Cabanes i Percout. Historiadora que estudià minuciosament el «Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia» i el «els Llibres de Avehinaments», traent resultats en un escàs percentage de catalans que varen vindre a repoblar la nostra terra i que posteriorment s’assentaren en ella.
Un atre dels grans estudiosos d’este tema fon l’historiador i filòlec aragonés Antonio Ubieto i Arteta, que desmontà també la falàcia de la majoria catalana en les gents que vingueren en el monarca a conquistar la nostra terra, aplegant a afirmar en rotunditat en un dels seus treballs, lo següent: “Hay una constante histórica interesante : la inmigración catalana en Valencia ha sido siempre, desde el siglo XIII, una de las menos numerosas proporcionalmente” (“La inmigración en la Valencia Medieval” Temas valencianos. ANUBAR. 1972).
Estos catedràtics basaren els seus estudis en les dos obres principals que els valencians disponem per a entendre la reconquista cristiana, pero també a lo llarc del temps han aparegut atres documents que reforcen les seues teories com el que Las Provincias nos oferi en el seu llibre editat «Historia viva de Valencia», en ell el periòdic tingué accés a un document poc conegut i que hui vos vullc expondre en este artícul.
Este document és una carta de l’any 1270, que el rei Don Jaume va enviar als «consellers» de la ciutat de Barcelona. El rei es queixa de que la població actual del regne és de 30.000 cristians front als 200.000 musulmans que seguixen vivint en el territori valencià.
La carta diu lo següent: «Regne de Valencia que Deu nos ha donat», «E per çocarnòs haven vist que el Regne no ha son compliment d’homes ni gents, volem-lo-hi fer, car segons semblança nostra, ben deuria haver 100.000 christians en el Regne de Valencia».Per això el rei prega als «consellers» de Barcelona que «triets en vostra ciutat aquelles homens que sient de valor e qui non hagen heretars…». I afig «E non hajas paor de enviar, que hi vos n’heretarem prou».
Esta carta demostra que la població cristiana 32 anys despuix de la conquista era d’un 15%, d’este percentage baix per a impondre una cultura i una llengua, caldria descontar a la gran cantitat d’aragonesos que vingueren junt a atres gents de molts atres territoris, inhabilitant la teoria de la «Unitat de la Llengua» a través de la reconquista del Regne. Esta carta també demostra la falta d’interés per assentar-se en el territori valencià per part dels catalans, ya que Jaume I tingué que insistir als catalans que no havien heretat a vindre o fins i tot, al cristià que volguera assentar-se en el nostre volgut regne.