real

Revista del Grup d’Accio Valencianista (SOM Nº28 14 de decembre de 1978)

 Per Un valencià de Castelló

 La ciutat de Castelló de la Plana ha utilisat sempre la Senyera del Regne de Valéncia, ab la seua històrica franja blava coronada.

Durant l’época floral, Castelló pertanygué al Braç Real de la Generalitat del Regne de Valéncia, ab el títol de vila-real. En aquell temps la seua bandera era la nomenada segons el Dret Romà Justinià: “Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat”, puix no existien banderes territorials; lo que en termes moderns vol dir: “Senyera del Regne i de la Ciutat”, ya que la ciutat de Valéncia era, a imitació de Roma, “ciutat-estat”.

En el segle passat, en temps de la Renaixença Valenciana, els renaixentistes valencians prengueren com a bandera de tot el territori valencià, l’històrica Senyera ab el seu blau coronat.

En la ciutat de Castelló onejà la Senyera Valenciana, tant en l’Ajuntament com en els edificis públics, sense interrupció, fins a 1938. Així ho demostren els testimonis gràfics i les declaracions de testimonis presencials. La seua Corporació Municipal acompanyà a la Senyera, quan esta fón trasladada a Madrit, l’any 1925, ab motiu de l’homenage al Rei Alfons XIII. Entonces ningú nos discutia la representativitat de la Senyera, ni se li donava este nom a atra bandera que no fora la Valenciana tricolor.

Pels anys 1945-1950, quan començaren a celebrar-se les actuales Festes de la Magdalena, en Castelló, es disenyaren unes vetes verdes per a lligar-les a les canyes en la romeria del tercer dumenge de Quaresma. Es va triar el verd com a color festiu, i sense més pretensions que les pròpies de la Festa, degut a ser eixe el color de les faixes usades pels concejals de la capital de la Plana.

Vora 1958, i en relació ab les esmentades Festes, s’inventà un llenç quadrangular verd ab l’escut de Castelló en losange al mig. Es considerà bandera local, sese donar-li caracter oficial.

Fa un pocs anys, i seguint la tònica-festera, aparegué en un mástil de l’Ajuntament una extranya bandera composta per les quatre barres d’Aragó i una franja verda perpendicular, ab l’escut local al mig (esta “bandera” no té caracter oficial, pero s’utilisa molt a sovint). Hui seguix encara allí, davant l’extranyea i perplexitat dels que la contemplen, sense arrells popular, puix ningú no sap donar raons d’ella. Lo que començà sent un gallardet fester ha segut manipulat per aquella que, volent confondre i dividir al poble valencià, intenten impedir que este torne a juntar-se, ab germanor, como sempre ho ha estat, baix l’única SENYERA.

Si Castelló vol tindre una bandera privativa de la ciutat, té ple dret a fer-ho, pot servir-se del llenç verd ab l’escut en mig. Antihistòric i grotesc és realisar una mala imitació de notra gloriosa Senyera, patrimoni de tots els valencians, substituint el blau i la corona, propis del Regne de Valéncia, per un color merament fester i estrany a nostra personalidad regnícola, pretenent a més, imposar-la a tota la provincia. ¿A qué obedix esta burla? ¿Qué és perseguix ab això? Algo que, estic segur, el poble de Castelló no desija.

Confie en que la forta valenciania de Castelló li ajude a superar certs prejuïns que hui patix, i que la Ciutat de la Plana torne a issar en el seu Ajuntament i edificis públics, la Senyera Valenciana.