3_15563

Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):

fardacho, -os
(De l’àrap hispànic hardun, i este de l’àrap clàssic hirdawn.)
s. m. Nom de diversos reptils sauris de l’espècie Lacerta en el cos llarc i una llarga coa, té el cap ovalat en una boca gran, en dents aguts. Té quatre pates en cinc dits cada una en ungles. El cos està cobert d’escata fina de colors vistosos com ara vert, blau o groc. // Peix comestible de la família de l’espècie Callyonimus dracunculusd’uns 40 centímetros, de llom rogenc i en taques blavenques pels costats i aletes molt espinoses. // Tindre llengua de fardacho, loc. Dir moltes paraulotes, parlar maldient o llançant improperis. // Deixar a u com un fardacho estomordit, loc. Deixar-lo sense sentit, mig mort per un colp.

 

Diccionari Historic del Idioma Valenciá Moderm (DHIVAM) de Ricart García Moya:

“cruce del árabe hardún ­lagarto-, y Rond. de rondalles, 1768, p. 57)

“fardacho” (BUV, Ms. Animals de caçar, c. 1500)

“com a tall dels de fardacho” (BRAH, Ms. Porcar: Dietari, 12 maig 1613, f. 179)

“estás com está el fardacho” (Les marors de una fadrina, Valencia, 1860, p. 21)

“un fardacho de pell tostorrida” (Lorente, Lluis: Ramona o una perla. Elig, 1887, p. 12)

“eixe color tan afardachat” (Canyisaes, Monóver, 1913, p. 217)

“hui, bocanaes de forn… es fardachos han suat” (Canyisaes, Monóver, 1913, p. 221)

“y en un gustot de fardachos” (Peris Celda: Sal de la figuera. 1917, p. 7)